El bevedor de vi de palma<\/p>\n
En el curs del viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor d’una selva africana plena a\u00a0vessar de fantasmes, monstres i “\u00e9ssers curiosos”, l’heroi i l’hero\u00efna d’El bevedor de vi de palma<\/em> s’enfronten a proves a trav\u00e9s de les quals defineixen la mateixa identitat i assoleixen els valors humans, culturals i c\u00edvics de l’africanitat. En el curs del viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor d’una selva africana plena a\u00a0vessar de fantasmes, monstres i “\u00e9ssers curiosos”, l’heroi i l’hero\u00efna d’El bevedor de vi de palma s’enfronten a proves a trav\u00e9s de les quals defineixen la pr\u00f2pia identitat i assoleixen els valors humans, culturals i c\u00edvics de l’africanitat.<\/p>\n Les narracions d’Amos Tutuola, que relaten hist\u00f2ries fant\u00e0stiques en un pidgin English\u00a0ing\u00e8nuament posat per escrit, van ser rebutjades pels intel\u00b7lectuals nigerians de la\u00a0primera generaci\u00f3, que maldaven pel reconeixement de les seves literatures\u00a0mitjan\u00e7ant la hipercorrecci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i una reproducci\u00f3 de les normes narratives occidentals. No obstant, Tutuola \u00e9s reivindicat per escriptors nigerians contemporanis com Chinua Achebe o Wole Soyinka (premi Nobel de 1986), per a qui el llenguatge popular de Tutuola representa una mena de punt l\u00edmit per a les categories de l’enteniment literari occidental: “Aquesta classe d’angl\u00e8s salvatgement espontani fereix els cr\u00edtics europeus en el seu punt flac, l’avorriment davant la seva pr\u00f2pia llengua i la cerca de noves emocions”.<\/p>\n El bevedor de vi de palma, acollida per Dylan Thomas com una “formidable hist\u00f2ria\u00a0diab\u00f2lica”, va irrompre a la literatura mundial amb la frescor i la pot\u00e8ncia d’una obra mestra fundacional, perqu\u00e8 amb ella naixia la narrativa negroafricana postcolonial.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13493,"template":"","meta":[],"product_brand":[],"product_cat":[296],"product_tag":[984,1040,672,677,673],"autores":[439],"formatos":[355],"materias":[356],"class_list":{"0":"post-11840","1":"product","2":"type-product","3":"status-publish","4":"has-post-thumbnail","6":"product_cat-larca-ca","7":"product_tag-fantasmes-ca","8":"product_tag-literatura-africana-ca","9":"product_tag-literatura-fantastica-ca","10":"product_tag-misteri-ca","11":"product_tag-terror-ca","12":"autores-tutuola-amos-ca","13":"formatos-llibre","14":"materias-cuentos-clasicos-de-generos-fantasticos-ca","16":"first","17":"instock","18":"purchasable","19":"product-type-simple"},"yoast_head":"\n
\n\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>Les narracions d’Amos Tutuola, que relaten hist\u00f2ries fant\u00e0stiques en un pidgin English\u00a0ing\u00e8nuament posat per escrit, van ser rebutjades pels intel\u00b7lectuals nigerians de la\u00a0primera generaci\u00f3, que maldaven pel reconeixement de les seves literatures\u00a0mitjan\u00e7ant la hipercorrecci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i una reproducci\u00f3 de les normes narratives occidentals. No obstant, Tutuola \u00e9s reivindicat per escriptors nigerians contemporanis com Chinua Achebe o Wole Soyinka (premi Nobel de 1986), per a qui el llenguatge popular de Tutuola representa una mena de punt l\u00edmit per a les categories de l’enteniment literari occidental: “Aquesta classe d’angl\u00e8s salvatgement espontani fereix els cr\u00edtics europeus en el seu punt flac, l’avorriment davant la seva pr\u00f2pia llengua i la cerca de noves emocions”.
\n\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>El bevedor de vi de palma<\/em>, acollida per Dylan Thomas com una “formidable hist\u00f2ria\u00a0diab\u00f2lica”, va irrompre a la literatura mundial amb la frescor i la pot\u00e8ncia d’una obra mestra fundacional, perqu\u00e8 amb ella naixia la narrativa negroafricana postcolonial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"