<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Laertes ediciones</provider_name><provider_url>https://www.laertes.es/ca/</provider_url><author_name>admin</author_name><author_url>https://www.laertes.es/ca/author/admin/</author_url><title>Els darrers aplaudiments | Laertes ediciones</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="QaiyGIgmkp"&gt;&lt;a href="https://www.laertes.es/ca/llibre/els-darrers-aplaudiments/"&gt;Els darrers aplaudiments&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.laertes.es/ca/llibre/els-darrers-aplaudiments/embed/#?secret=QaiyGIgmkp" width="600" height="338" title="&#x201C;Els darrers aplaudiments&#x201D; &#x2014; Laertes ediciones" data-secret="QaiyGIgmkp" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script type="text/javascript"&gt;
/* &lt;![CDATA[ */
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.laertes.es/wp-includes/js/wp-embed.min.js
/* ]]&gt; */
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://aliceblue-magpie-467488.hostingersite.com/wp-content/uploads/2023/01/9788475841670.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>727</thumbnail_width><thumbnail_height>1163</thumbnail_height><description>El 1917, dotze anys despr&#xE9;s de la publicaci&#xF3; del seu &#xFA;ltim llibre de relats. El retorn de Sherlock Holmes (n&#xFA;ms. 45 i 48 d'aquesta mateixa col&#xB7;lecci&#xF3;), Sir Arthur Conan Doyle recopila els &#xFA;ltims vuit casos sota el t&#xED;tol d'Els darrers aplaudiments (His Last Bow), en clara refer&#xE8;ncia a l'&#xFA;ltima sortida d'un actor Conan Doyle) a rebre els &#xFA;ltims aplaudiments dels espectadors (els seus lectors) i anunciant-los la seva retirada, i prometent-los que en el futur no tornar&#xE0; a apar&#xE8;ixer m&#xE9;s en p&#xFA;blic (fi de la s&#xE8;rie Sherlock Holmes). Com sabem molt b&#xE9;, per&#xF2;, la cosa no va ser pas aix&#xED;, ja que aquesta retirada definitiva no es produiria fins al cap de deu anys, en qu&#xE8; nen fregaria la darrera part amb els Diaris de Sherlock Holmes. En aquests relats &#xAB;Wisteria Lodge&#xBB;, &#xAB;La capsa de cartolina&#xBB; (on una dama rep una estranya capsa amb dues orelles a dins), &#xAB;El cercle roig&#xBB; (amb un estrany llogater que no surt de l'habitaci&#xF3; i demana les coses per escrit), &#xAB;Els pl&#xE0;nols del Bruce- Partington&#xBB; (sobre la desaparici&#xF3; dels pl&#xE0;nols d'un submar&#xED;), &#xAB;El detectiu moribund&#xBB;, &#xAB;La desaparici&#xF3; de Lady Franc&#xE9;s Carfax&#xBB;, &#xAB;El peu del diable&#xBB; i &#xAB;Els darrers aplaudiments&#xBB;, Sherlock Holmes se situa, en algun cas, clarament en els l&#xED;mits de la llei, deixant de banda el fair play que se li suposa a un detectiu a les postrimeries victorianes. Premonici&#xF3; dels futurs detectius que actuaran segons el dictat de la seva consci&#xE8;ncia professional per damunt de les normes policials, Sherlock Holmes no dubta, i no ens ha pas d'estranyar a nosaltres m&#xE9;s que a Watson, de crear proves noves quan creu que el seu client &#xE9;s innocent, o b&#xE9; de manipular-les, si es tracta de castigar un culpable.</description></oembed>
